índex - bibliografia

divendres, 18 d’abril del 2008

Índex alfabètic de les entrades en català

Si no trobes el refrany que cerques amb el cercador o amb l'índex de paraules clau, és possible que el puguis trobar en aquest índex alfabètic:

  1. ... i altres galindaines
  2. ... i avall que fa baixada
  3. ... i cop de tornar-hi
  4. ... i els dies que durarà
  5. ... i tota la pesca
  6. ... i tots altres
  7. ... ni quins romanços!
  8. A aferra-pilla
  9. A balquena
  10. A banda i banda
  11. A bastament
  12. A batzegades
  13. A bell comptant
  14. A boca de fosc
  15. A boca plena
  16. A bodes (o a festa, o a festa major) em convides!
  17. A bombo i platerets
  18. A borbollons
  19. A brida abatuda
  20. A ca l'afartapobres
  21. A cada moment
  22. A camp ras
  23. A can Garlanda
  24. A capgirells
  25. A carrera feta
  26. A carrera llarga
  27. A cau d'orella
  28. A ciència certa
  29. A cobert
  30. A collibè
  31. A compte
  32. A compte i risc
  33. A coneguda d'algú
  34. A contraclaror
  35. A contracor
  36. A contrafur
  37. A contrapèl
  38. A cop calent
  39. A cops
  40. A cops de mall
  41. A cor què vols, cor què desitges
  42. A corrua feta
  43. A cos
  44. A creu i a recreu
  45. A crits
  46. A curt termini
  47. A dalt
  48. A dentegades
  49. A desgrat de
  50. A deshora
  51. A destra i sinistra
  52. A dretcient
  53. A empentes i rodolons
  54. A encesa de llums
  55. A enredar a un altre
  56. A ensopegades
  57. A entrada de fosc
  58. A estones
  59. A fer punyetes!
  60. A fi de bé
  61. A flor d'aigua
  62. A flor de
  63. A flor de pell
  64. A frec de
  65. A furt
  66. A galet
  67. A galop tirat
  68. A garrotada seca
  69. A grans trets
  70. A grapades
  71. A hora baixa
  72. A hora foscant
  73. A hores d'ara
  74. A hores petites
  75. A l'abric
  76. A l'acte
  77. A l'aguait
  78. A l'aire lliure
  79. A l'antiga
  80. A l'encalç
  81. A l'engròs
  82. A l'entorn
  83. A l'entrant
  84. A l'esgarriada
  85. A l'esqueixada
  86. A l'igual de
  87. A l'instant
  88. A la babalà
  89. A la bestreta
  90. A la biorxa
  91. A la clara
  92. A la correguda
  93. A la cua
  94. A la darreria
  95. A la descarada
  96. A la falç
  97. A la folla
  98. A la funerala
  99. A la garjola
  100. A la gatzoneta
  101. A la geneta
  102. A la insabuda
  103. A la inversa
  104. A la llarga
  105. A la marinesca
  106. A la matinada
  107. A la menuda
  108. A la millor
  109. A la nostrada
  110. A la par
  111. A la percaça
  112. A la posta
  113. A la quieta
  114. A la regalada
  115. A la saga
  116. A la sortida del sol
  117. A la tarda
  118. A la valenta
  119. A la vegada
  120. A la ventura
  121. A la vora
  122. A la vora de
  123. A la vora del foc
  124. A la xirinxina
  125. A les bones
  126. A les envistes
  127. A les espatlles
  128. A les meves costelles
  129. A les tantes
  130. A llarg tret
  131. A mà dreta
  132. A mà esquerra
  133. A mal borràs
  134. A mans besades
  135. A mans salves
  136. A manta
  137. A mata-degolla
  138. A menys que
  139. A meravella
  140. A mesura que
  141. A més
  142. A més córrer
  143. A mida
  144. A mig matí
  145. A mig pal
  146. A mitges
  147. A mitjan
  148. A mossegades
  149. A nivell de
  150. A orelles
  151. A pagès
  152. A pams
  153. A parells i senars
  154. A part
  155. A part això
  156. A pèl
  157. A penes
  158. A pes de braços
  159. A pesar de
  160. A pesar que
  161. A petita escala
  162. A poc a poc i bona lletra
  163. A preu fet
  164. A sol i serena
  165. A toc de campana (o de corneta, o d'esquella)
  166. A tort i a dret
  167. A tot vent
  168. A truca de
  169. A ull
  170. A ulls clucs
  171. Abans de no gaire
  172. Abocar-les pel broc gros
  173. Acabar-se en un no res
  174. Afartar-se com un lladre
  175. Agafar (o prendre) pel costat que punxa (o que crema)
  176. Aguantar l'espelma
  177. Això rai
  178. Al capdavall
  179. Al comptat
  180. Al lliure albir
  181. Ali i volta'l
  182. Altre gall li cantaria
  183. Amagar l'ou
  184. Anar de vint-i-un botó
  185. Anar fet un carnestoltes
  186. Anar per llana i tornar tos
  187. Atrapar amb les mans a la pastera
  188. Bona nit i tapa't
  189. Cama ací, cama allà
  190. Com anell al dit
  191. Com ara plouen figues
  192. Costar Poblet i Santes Creus
  193. De bocaterrosa
  194. De calent en calent
  195. De genolls
  196. De quan en ça?
  197. De quatre grapes
  198. De tres i no res
  199. De viu en viu
  200. Descobrir la sopa d'all
  201. Deixar-lo amb el morro untat
  202. Dir unes vegades santa i altres salve
  203. Donar un aglà per fer cagar un roure
  204. Endavant les atxes
  205. Entre bolquerets
  206. Entre Tots Sants i Manresa
  207. Fer caritat al diable
  208. Fer com els ases d'Artà, que en veure es bast ja suen
  209. Fer el passarell
  210. Fer el petarrell
  211. Fer-se'n deu pedretes
  212. Fes-te fotre!
  213. Haver-hi més dies que llangonisses
  214. Haver-n'hi per llogar-hi cadires
  215. La cançó de l'enfadós
  216. Lligar els gossos amb llonganisses
  217. Mosca hi ha en l'arròs!
  218. Nedar entre dues aigües
  219. No saber ni la a
  220. Només faltaria!
  221. Parlar foradat
  222. Passar ànsia
  223. Per la tremenda
  224. Ploure a bots i barrals
  225. Prendre la a per la be
  226. Puja aquí dalt!
  227. Quan les cabres tindran llana
  228. Quatre i el cabo
  229. Què n'és es cul de ses témpores?
  230. Quin cap per portar una casa!
  231. Saber de quin mal s'ha de morir
  232. Semblar el mercat de Calaf
  233. Sense pensar-s'hi gaire
  234. Ser l'ase dels cops
  235. Ser més variable que el temps (o que el vent)
  236. Tenir més caps que barrets
  237. Tenir més fam que un mestre d'escola
  238. Tenir-ne una al pap i una altra al sac
  239. Tocar ferro
  240. Tirar-les sense engaltar
  241. Treure-s'ho del cap i posar-s'ho als peus
  242. Tretze són tretze
  243. Una al mall i una altra a l'enclusa
  244. Una cosa va per l'altra
  245. Una de freda i una de calenta
  246. Vés on canta la sardina!
  247. Voler pujar al cel a despit dels sants

11 comentaris:

Domingo Vital ha dit...

Hola, sóc en Abel. Estava escrivint un mail a un amic poeta de madrid, Lucas Elkoalapuesto -al que li estic traduïnt un poema al català- i, parlant de la nostra llengua, de sobte m'he preguntat com traduïr "fes-me'n cinc cèntims".

Llavors he arribat a http://www.questionem.com/node/view/1346, on parlàveu del projecte de traducció al castellà de frases fetes catalanes, al setembre del 2007; i finalment, seguint el rastre, he arribat fins aquí.

No sé si em podràs ajudar, Víctor; però vull agraïr-te igualment la teva tasca. M'ho he passat i m'ho seguiré passant pipa. És un plaer trobar pàgines com la teva, amb un cor poètic tan carregat de raons.

Arreveure.

http://www.myspace.com/ahorayanogrupodeaccionpoetica

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Abel, no hi ha una expressió equivalent castellana pel nostrer "fer cinc cèntims". Aquests "cinc cèntims" vol dir 'breument, somerament, fer una aproximació a un tema determinat'.

Per tant, hauries de fer servir una expressió que vulgui dir "explicar someramente" o "explicar brevemente".

Ja et miraré amb més calma si en algun lloc trobo documentada alguna altra equivalència.

Toni Pérez ha dit...

Hola Víctor,

Primer de tot, felicitar-te i agrair-te la tasca que fas amb els diversos projectes que emprens. Són molt útils!

Voldria saber quina és l'equivalència en català de la frase feta "no dar puntada sin hilo". Em podries ajudar? Moltes gràcies!

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Toni,

La interpreto en el sentit que algú fa les coses en benefici propi

No crec que hi hagi un equivalent idèntic en català, ni amb la mateixa imatge metafòrica.

Algunes frases fetes catalanes amb un sentit anàlog (o transversal) podrien ser:
- Portar l'aigua al seu molí
- A on va Miquel? A on hi ha mel
- Nedar i guardar la roba

Toni Pérez ha dit...

Moltes gràcies Víctor,

Jo sempre havia pensat, també, que es referia a algú que feia o deia alguna cosa amb una segona intenció determinada. En aquest sentit "Portar l'aigua al seu molí" seria adient.

Ara, sembla que la frase no té aquest sentit que li donem. Al Facebook de La Vanguardia en Català l'interpreten com algú que mira de no cometre cap error en allò que fa. I ho tradueixien dient "assegurar-ne el tret" per referir-se a "no dar puntada sin hilo". No sé...

Torredeflot ha dit...

Jo ho entenc com, "No perdre temps en bajanades". Que al darrere de cada cosa que fa o diu, sempre hi ha una intenció.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

He trobat aquesta referència que apunta el sentit que ja comentàvem:
http://www.1de3.es/2011/11/15/no-dar-puntada-sin-hilo/

I el Diccionario de la Real Academia Española de la Lengua també va en aquest sentit:

http://dle.rae.es/?id=UfJLVjc

«no dar alguien puntada sin hilo, o sin nudo
1. locs. verbs. coloqs. Obrar siempre con intención, de una manera calculada, en busca del propio beneficio o provecho.»

Torredeflot ha dit...

Exacte Víctor. Aquest és el significat. I les opcions que donaves al Toni recullen bastant la idea del seu significat. Llàstima que no hi hagi una frase més directa en català. Quelcom que ajuntés la idea de "no moure ni un dit" amb la de "traure profit".

Aprofito per felicitar-te per la creació d'aquesta pàgina que en més d'una ocasió m'ha solucionat el problema de traduir al català alguna de les frases fetes, que per la meva educació acadèmica en castellà, desconec com serien en català, mantenint el màxim del seu significat.

Per tant, molt agraït per la teva feina.

Unknown ha dit...

Com podríem dir en català " no da puntada sin hilo"

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Et transcric un article que segurament que et respondrà la qüestió:

Article publicat en el Levante-EMV divendres 21 de novembre del 2014

«No caçar sense gos», J. Leonardo Giménez

No fa molts dies es va poder llegir en un digital l'expressió “Els corruptes no donen puntada sense fil”. Tot un calc del castellà, absolutament innecessari, perquè per al sentit equivalent del castellà “no dar puntada sin hilo”, en tenim de ben nostrades i usuals en la nostra llengua. En primer lloc, en valencià no “donem puntades”, sinó que en peguem, en fem, en tirem, segons el sentit de la puntada. Però com que del verb “donar” ja he dit alguna cosa, ho deixe estar, i em centre en tot el sentit sencer de la locució esmentada al principi. En valencià en tenim una de ben bona, almenys en la Ribera, que és “caçar sense gos”. “Els corruptes no cacen sense gos”, seria una de les expressions d'eixe significat, que fa referència a ‘persona que només fa alguna cosa, algun treball si prèviament sap o té coneixement que en traurà profit; el que obra sempre amb intenció, de manera calculada, en busca del benefici propi'. Els que mai cacen sense gos són els que mateixos que s'apliquen a la màxima que “la partida es guanya quan s'arregla” i que només “s'arrimen a l'arbre que fa bona ombra”. “No fa res debades” seria també una locució semblant.


Uns altres que tampoc tenen un comportament massa “social” són els que fan com el “gos que ni rosega l'os ni el deixa rosegar”, referit a aquells que no saben fer ús de les seues possibilitats, però que tampoc permeten que altres se n'aprofiten. La castellana equivalent seria “como el perro del hortelano que ni se come las berzas ni las deja para el amo”. Com que hui hem tractat de gossos, encara que més figurats que altra cosa, no sobra recordar el nom tradicional valencià d'una raça de cans, el xarnego, ‘gos per a caçar conills', també dit “gos coniller” en altres llocs. A Catalunya eixe nom s'aplica a immigrants castellanoparlants; ací eixa denominació ha anat i va referida popularment a eixa classe de gos caçador. I el que no cal dir és el vulgarisme “xutxo”, del castellà “chucho”. En esta llengua ja tenim els nostres vulgarismes. Molt a pesar meu, em costa traure tots els dies a passejar un gosset del meu fill, i fa unes quantes setmanes, a mitjan passeig, un xiquet em preguntà com li diuen al “xutxo”. Li vaig contestar que al “xitxet” li diuen Homer. Per a denominar vulgarment els gossos tenim la nostrada paraula “xitxo” i el femení “xitxa”; i deixem els “chuchos” i les “chuchas” per al castellà.

passejo ha dit...

A Torredeflot: i no podria ser
"No mou un dit, que no en tregui profit"?
o bé,
"No mou ni un dit sinó és per treure'n profit"