Una cosa va per l'altra

Variants i sinònims: Una cosa va per l'altra (BALBASTRE 1977).

Equivalents: ¡Váyase lo uno por lo otro! [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

A la par

Variants i sinònims:

• A la par (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982) - (MIRAVITLLES 1989)
• Al corrent d'una cosa (MIRAVITLLES 1989)

Equivalents:

• À la page [FR] (MIRAVITLLES 1989)
• A la par [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982) - (MIRAVITLLES 1989)

Explicació: Igualtat de valor nominal amb el del mercat (PERRAMON 1979).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Joan Miravitlles (1989): Diccionari general de barbarismes i altres incorreccions. Barcelona: Editorial Claret. Col·lecció «Pompeu Fabra», núm. 10.

Haver-n'hi per llogar-hi cadires

Variants i sinònims:

• Haver-n'hi per a llogar-hi cadires (FERRET 1968) - (MIRAVITLLES 1989) - (POMARES 1997)
• Haver-n'hi per a sucar-hi pa (MIRAVITLLES 1989)
• Haver-n'hi per llogar-hi cadires (ABRIL 1996)
• N'hi ha per a llogar-hi cadires (BALBASTRE 1977)
• N'hi ha per a sucar-hi pa i llogar-hi cadires (PERRAMON (1979)
• N'hi ha per llogar-hi cadires (DIÀFORA 1982) - (FARNÉS 1992)
• N'hi ha per llogar-hi cadires!
• No poder més (MIRAVITLLES 1989)
• Perdre la mesura (MIRAVITLLES 1989)
• Ser el màxim (MIRAVITLLES 1989)
• Ser el súmmum (MIRAVITLLES 1989)
• Ser una barbaritat (MIRAVITLLES 1989)
• Ser una cosa excel·lent (MIRAVITLLES 1989)

Equivalents:

• Es como para caerse de culo [ES] (DIÀFORA 1982)
• Eso es cosa de alquilar balcones [ES] (ABRIL 1996)
• ¡Menudo follón! [ES] (BALBASTRE 1977)
• No tener desperdicio [ES] (MIRAVITLLES 1989)
• ¡Vaya tomate! [ES] (BALBASTRE 1977)

Explicació:

• De curiós, d'increible, d'inaudit, que és quelcom (FERRET 1968).
• Ponderar quelcom d'inaudit (PERRAMON 1979).
• Ser alguna cosa digna de presenciar (ABRIL 1996).
• Haver-hi motiu de gran entreteniment, diversió, expectació, etc. (POMARES 1997).
• Expressió que es diu d'una cosa increïble o insòlita (POMARES 1997).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Joan Miravitlles (1989): Diccionari general de barbarismes i altres incorreccions. Barcelona: Editorial Claret. Col·lecció «Pompeu Fabra», núm. 10.
• Joan Abril Español (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català. Barcelona: Edicions 62.

Al capdavall

Variants i sinònims:

• A l'últim (MIRAVITLLES 1989)
  
• A la fi (SERRA I BOLDÚ 1922) - (JANÉ 1973) - (BALBASTRE 1977) - (PERRAMON 1979) - (DIÀFORA 1982) - (RIERA 1985) - (MIRAVITLLES 1989)
  
• Al cap i a l'últim (ESPUNYES 2007)
• Al cap i a la fi (ESPUNYES 2007)
• Al capdavall (MIRAVITLLES 1989)
• Com a cosa darrera (MIRAVITLLES 1989)
• Com a última cosa (MIRAVITLLES 1989)
• Comptat i debatut (JANÉ 1973) - (ESPUNYES 2007)
• En conclusió (JANÉ 1973)
• En definitiva (ESPUNYES 2007)
• En poques paraules (ESPUNYES 2007)
• En resum (ESPUNYES 2007)
• En suma (JANÉ 1973)
• Fet i fet (ESPUNYES 2007)
• Finalment (MIRAVITLLES 1989)
• Per fi (MIRAVITLLES 1989)
• Tot plegat (ESPUNYES 2007)

Equivalents:

• A fin de cuentas [ES] (ESPUNYES 2007)
• A la postre [ES] (JANÉ 1973) - (DIÀFORA 1982) - (MIRAVITLLES 1989)
  
• Al fin [ES] (JANÉ 1973)
  
• Al fin y al cabo [ES] (ESPUNYES 2007)
• Al final [ES] (DIÀFORA 1982)
  
• Después de todo [ES] (ESPUNYES 2007)
• En definitiva [ES] (ESPUNYES 2007)
• En resumidas cuentas [ES] (ESPUNYES 2007)
• Por fin [ES] (JANÉ 1973)
• Por último [ES] (MIRAVITLLES 1989)

Explicació: Expressen resum o conclusió (JANÉ 1973).

Font:

• Albert Jané (1973): Aclariments lingüístics, II. Barcelona. Ed. Barcino.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Joan Miravitlles (1989): Diccionari general de barbarismes i altres incorreccions. Barcelona: Editorial Claret. Col·lecció «Pompeu Fabra», núm. 10.
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

A la babalà

Variants i sinònims:

• A la babalà (FERRET 1968) - (BALBASTRE 1977) - (PERRAMON 1979) - (DIÀFORA 1982) - (MIRAVITLLES 1989) - (VINYETS 1990) - (DLC 1993) - (ESPUNYES 2007)
• Á la bobalá (GALIANA 1767)
• A la lleugera (PERRAMON 1979) - (DIÀFORA 1982) - (ESPUNYES 2007)
• Barrim-barram (MIRAVITLLES 1989) - (ESPUNYES 2007)
• De qualsevol manera (ESPUNYES 2007)
• De sobtada (MIRAVITLLES 1989)
• V. El meló i el casament són coses d'encertament
• Per damunt (MIRAVITLLES 1989)
• Sense solta ni volta (MIRAVITLLES 1989)
• Sense trellat (MIRAVITLLES 1989)

Equivalents:

• A bulto [ES] (BALBASTRE 1977) - (ESPUNYES 2007)
• A la buena de Dios [ES] (BALBASTRE 1977)
• A la ligera [ES] (DIÀFORA 1982)
  
• A la tun tun [ES] (MIRAVITLLES 1989)
• A lo loco [ES] (ESPUNYES 2007)
• A lo que salga [ES] (ESPUNYES 2007)
• A tontas y a locas [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982) - (MIRAVITLLES 1989) (ESPUNYES 2007)
• Al (o al buen) tuntún [ES] (ESPUNYES 2007)

Explicació:

• Sense posar-hi la deguda atenció (FERRET 1968).
• Sense posar atenció al que hom fa (PERRAMON 1979).
• Sense haver-ho passat bé (PERRAMON 1979).
  
• Loc. adv. sense posar l'atenció, el seny, necessaris en allò que hom fa, irreflexivament (DLC 1993).

Nota¹: Aquesta expressió ja surt documentada a (GALIANA 1767), a la Rondalla de rondalles: "Y ara que parlim de escopetes, no es rahó que vostés vixquen á la bobalá, y ques queden dejuns com á bitsòcs".

Nota²: Amb aquesta expressió trobem també un palíndrom: a la bala, a la babalà alaba-la, proposta de Jesús Lladó al seu lloc web Ailifilia.

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Joan Miravitlles (1989): Diccionari general de barbarismes i altres incorreccions. Barcelona: Editorial Claret. Col·lecció «Pompeu Fabra», núm. 10.
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

Altre gall li cantaria

Variants i sinònims:

• Altra cosa seria (Zèfir)
• Canviaria del tot la situació (Zèfir)
• Ens lluiria més el pèl (Manel Aljama, en comentari)
• Estaríem ben frescos (Zèfir)
• Llavors rai (Zèfir)
• Més bé aniríem! (Zèfir)
• Que en seria de diferent! (Zèfir)
• Seria tota una altra cosa (Zèfir)
• Serien figues d'un altre paner (Zèfir)
• Tant de bo ho tinguéssim nosaltres! (Zèfir)
• Un altre gall ens cantaria (Zèfir)

Equivalents: Otro gallo nos cantaría [ES] (Zèfir). 

Explicació: S'usa per explicitar la convicció que en determinada circumstància, que no s'ha produït a hores d'ara, les conseqüències canviarien d'allò més. 

Nota: A les Etimologies paremiològiques hi trobareu l'explicació de l'origen d'aquesta expressió.

Comentaris: El quart volum de "Paremiologia catalana comparada" de Sebastià Farnés (publicat per Columna) recull la frase altre gall li cantaria (G 36, p. 646)."Llegendari es refereix, penso que equivocadament, al gall de la passió, que canta per tres vegades, advertint així a Sant Pere de sa caiguda en defalt envers Jesús, son Mestre. A 1894 C.L., 2 de setembre (Blanes), trobem: "Be se pot assegurar que nostre poble té ulls y no hi veu; que si hi vegés altre gall nos cantaria." 

Font: Zèfir (desembre 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.