De tres i no res

Variants i sinònims:

• D'estar per casa (ENC3 1993)
  
• De quatre rals (ENC3 1993)
  
• De quatre xavos (ENC3 1993)
• De secà (ENC3 1993)
  
• De tres i no res (BALBASTRE 1977)
• De mala mort (GALIANA 1767) - (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982) - (POMARES 1997)
  

Equivalents:

• De baja estofa [ES] (DIÀFORA 1982)
• De cuatro cuartos [ES] (ENC3 1993)
• De ínfima calidad [ES] (DIÀFORA 1982)
• De pacotilla [ES]
  
• De tres al cuarto [ES] (BALBASTRE 1977) - (ENC3 1993).

Explicació:

• Barat (ENC3 1993).
• Mediocre (ENC3 1993).
• Molt pobre, misèrrim, amb males condicions (POMARES 1997).
• Lloc llunyà, amb males comunicacions, amb pocs habitants, etc. (POMARES 1997).

Nota: Dedicat a la Teresa, que m'ha fet la consulta a través del correu electrònic.

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• ENC3 (1993): Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (3a edició).

Ser l'ase dels cops

Variants i sinònims:

• Ase dels cops (BALBASTRE 1977) - (POMARES 1987)
• Carregar el mort (DCC 1987)
• Carregar els neulers (DCC 1987)
• Carregar-se-la (DCC 1987)
• Ésser l'ase dels cops (FERRET 1968) - (PERRAMON 1979) - (BUSQUETS 1987) - (DCC 1987) - (MILLÀ 1988) - (DLC 1993) - (LAGARDA-MATA 1997)
• Pagar els plats trencats (DCC 1987) - (LAGARDA-MATA 1997)
• Pagar al festa (DCC 1987)
• Ser l'ase dels cops (GRIÑÓ 1981) - (DIÀFORA 1982) - (CRUANYES 1985) - (FARNÉS 1992) - (ABRIL 1996)
• Tocar el rebre (DCC 1987)

Equivalents:

• Borricón [ES] (BALBASTRE 1977)
• Borricote [ES] (BALBASTRE 1977)
• Pagar los platos rotos [ES] (DCC 1987) - (ABRIL 1996)
• Pagar el pato [ES] (DCC 1987)
• Persona sufrida [ES] (DIÀFORA 1982)
• Ser un borricón [ES] (DIÀFORA 1982)

Explicació:

• Ésser la persona que s’emporta totes les culpes, els reganys, els mals tractes, etc. (DIEC2).
• Carregar les culpes, els reganys, els mals tractes (FERRET 1968).
• El qui s'emporta la culpa (PERRAMON 1979).
• El qui s'emporta totes les culpes, encara que sigui sense motiu (POMARES 1997).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• DCC (1987): Diccionari català-castellà castellà-català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 3a edició).
• Joan Abril Español (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català. Barcelona: Edicions 62.