Semblar el mercat de Calaf

Variants i sinònims:

• Semblar el mercat de Calaf (AMADES 1951) - (AMADES 1951a) - (VINYETS 1990) - (GARCIA SALINES 1994)
• Semblar un mercat de Calaf (BOSCH 1928)
  
• Ser (o semblar) el mercat de Calaf (POMARES 1997)
  
• Ser el mercat de Calaf

Equivalents: Parecer el campo de Agramante [ES] (BALBASTRE 1977)

Explicació:

• Segons la llegenda, un dia d'hivern cru i de boira gebradora, anaven quedant les paraules eixides de boca dels contractants gelades i sostingudes en l'aire, fins que un raig de sol les desgelà iquan van caure es van sentir una gran confusió de veus (BOSCH 1928).
• Per a pintar el desordre, la desorganització, el desacord. La ciutat de Calaf està situada en un planell excessivament fred. Durant un dels seus mercats es van gelar les paraules pel fred. Quan es van descongelar totes de cop el brogit i guirigall que es va formar fou immens i ningú no entenia res (AMADES 1951a).
• Ésser un lloc on dominen la desorganització i el desacord (GARCIA SALINES 1994).
• Confusió de molts que parlen alhora (POMARES 1997)
• Lloc molt desendreçat o en què hi ha molt de soroll o de confusió (POMARES 1997).

Etimologia: V. l'article Semblar el mercat de Calaf, a les etimologies paremiològiques.

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Què n'és es cul de ses témpores?

Variants i sinònims: Què n'és es cul de ses témpores? (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: ¿Qué va del culo a las (cuatro) témporas? [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Es diu replicant a un qui vol relacionar coses que no tenen res a veure una amb l'altre (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Bona nit i tapa't

Variants i sinònims:

• Bona nit i tapa't (BALBASTRE 1977) - (PERRAMON 1979) - (DIÀFORA 1982) - (GIMENO-ROURA 1986) - (ABRIL ESPAÑOL 1996)
• Bona nit, viola! (ABRIL ESPAÑOL 1996)
• Bona nit, Cargol, que per mi ja és vespre (AMADES 1935)
• Bona nit, Viola, que per mi ja és vespre (AMADES 1935)

Equivalents:

• Adiós a las penas [ES] (DIÀFORA 1982)
• Anda y que te zurzan [ES] (DIÀFORA 1982)
• Apaga y vámonos [ES] (ABRIL ESPAÑOL 1996)
• Sanseacabó [ES] (BALBASTRE 1977)

Explicació:

• Exclamació quan una cosa s'ha resolt satisfactòriament.
• Frase que ha quedat com a proverbial en produir-se una incidència o quan passa una cosa que hom no pot remeiar (AMADES 1935).
• Salutació en to mofeta (PERRAMON 1979).
• Ja ha volat; ja està fet! (PERRAMON 1979).
• Expressió de resignació quan ja s'han exhaurit totes les possibilitats de fer o aconseguir alguna cosa (ABRIL ESPAÑOL 1996).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora, 1082.
• Joan Abril Español (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català. Barcelona: Edicions 62.

Ser l'ase dels cops

Variants i sinònims:

• Ase dels cops (BALBASTRE 1977) - (POMARES 1987)
• Carregar el mort (DCC 1987)
• Carregar els neulers (DCC 1987)
• Carregar-se-la (DCC 1987)
• Ésser l'ase dels cops (FERRET 1968) - (PERRAMON 1979) - (BUSQUETS 1987) - (DCC 1987) - (MILLÀ 1988) - (DLC 1993) - (LAGARDA-MATA 1997)
• Pagar els plats trencats (DCC 1987) - (LAGARDA-MATA 1997)
• Pagar al festa (DCC 1987)
• Ser l'ase dels cops (GRIÑÓ 1981) - (DIÀFORA 1982) - (CRUANYES 1985) - (FARNÉS 1992) - (ABRIL 1996)
• Tocar el rebre (DCC 1987)

Equivalents:

• Borricón [ES] (BALBASTRE 1977)
• Borricote [ES] (BALBASTRE 1977)
• Pagar los platos rotos [ES] (DCC 1987) - (ABRIL 1996)
• Pagar el pato [ES] (DCC 1987)
• Persona sufrida [ES] (DIÀFORA 1982)
• Ser un borricón [ES] (DIÀFORA 1982)

Explicació:

• Ésser la persona que s’emporta totes les culpes, els reganys, els mals tractes, etc. (DIEC2).
• Carregar les culpes, els reganys, els mals tractes (FERRET 1968).
• El qui s'emporta la culpa (PERRAMON 1979).
• El qui s'emporta totes les culpes, encara que sigui sense motiu (POMARES 1997).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• DCC (1987): Diccionari català-castellà castellà-català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 3a edició).
• Joan Abril Español (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català. Barcelona: Edicions 62.

Descobrir la sopa d'all

Variants i sinònims:

• Descobrir (algú) la sopa d'all (POMARES 1997)
• Descobrir la sopa d'alls (MORET 1995)
• Ésser l'inventor de la sopa d'all (AMADES 1951a) - (GARCIA SALINES 1994)
• Haver inventat la sopa d'all (BALBASTRE 1977) - (ABRIL 1996)
• Inventar la sopa d'all (BALBASTRE 1977) - (CORREIG-CUGAT-RIUS 1984)
• Inventar la sopa d'alls (MORET 1995)
• L'inventor de la sopa d'all (AMADES 1935)

Equivalents:

• Descubrir América [ES] (ABRIL 1996)
• Descubrir el Mediterráneo [ES] (BALBASTRE 1977)
• Haber inventado la pólvora [ES] (BALBASTRE 1977)

Explicació:

• Retret en sentit indeterminat però sempre poc respectuós, aplicat als fanfarrons i pretensiosos que es creuen posseïts de suficiència. Segons la tradició l'inventor de la sopa d'all fou el gran rei en Jaume I. Explicat amb més detall en l'original (AMADES 1935).
• Aplicat als fanfarrons i pretensiosos que es creuen posseïts de suficiència. Segons la tradició l'inventor de la sopa d'all fou el gran rei Jaume I (AMADES 1951a).
• Ésser una persona pretenciosa i posseïda de suficiència (GARCIA SALINES 1994)
• Presumir d'intel·ligent (MORET 1995) - (ABRIL 1996)
• Dir com a novetat allò que ja és sabut de gairebé tothom (POMARES 1997)

Etimologia: V. Descobrir la sopa d'all.

Nota¹: Hi ha també algun refrany sobre la sopa d'all:

• La sopa d'all si no fa bé no fa mal (AMADES 1951a)
• Sopa d'all, per a esperar el tall (AMADES 1951a)

Font:

• Joan Amades i Gelat (1951a): Refranyer català comentat. Barcelona: Ed. Selecta. || Ed. Selecta - Catalònia, 1990: segona edició dins la col·lecció «Club de Butxaca», núm. 20.
• Joan Abril Español (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català. Barcelona: Edicions 62.

Nota²: Dedicada al meu amic pratenc, Joan Puigmalet, atesa la seva amable petició pública. Qui vulgui saber, sabrà; però qui vulgui sapiguer, no sapiguerà res.

Fer el passarell

Variants i sinònims:

• Ésser un babau (MIRAVITLLES 1989)
• Ésser un colomí (MIRAVITLLES 1989)
• Ésser un llonze (MIRAVITLLES 1989)
• Fer el passarell (MIRAVITLLES 1989)
• Fer el préssec (MIRAVITLLES 1989)

Equivalents: Hacer el primo (MIRAVITLLES 1989)

Font: Joan Miravitlles (1989): Diccionari general de barbarismes i altres incorreccions. Barcelona: Editorial Claret. Col·lecció «Pompeu Fabra», núm. 10.

Haver-n'hi per llogar-hi cadires

Variants i sinònims:

• Haver-n'hi per a llogar-hi cadires (FERRET 1968) - (MIRAVITLLES 1989) - (POMARES 1997)
• Haver-n'hi per a sucar-hi pa (MIRAVITLLES 1989)
• Haver-n'hi per llogar-hi cadires (ABRIL 1996)
• N'hi ha per a llogar-hi cadires (BALBASTRE 1977)
• N'hi ha per a sucar-hi pa i llogar-hi cadires (PERRAMON (1979)
• N'hi ha per llogar-hi cadires (DIÀFORA 1982) - (FARNÉS 1992)
• N'hi ha per llogar-hi cadires!
• No poder més (MIRAVITLLES 1989)
• Perdre la mesura (MIRAVITLLES 1989)
• Ser el màxim (MIRAVITLLES 1989)
• Ser el súmmum (MIRAVITLLES 1989)
• Ser una barbaritat (MIRAVITLLES 1989)
• Ser una cosa excel·lent (MIRAVITLLES 1989)

Equivalents:

• Es como para caerse de culo [ES] (DIÀFORA 1982)
• Eso es cosa de alquilar balcones [ES] (ABRIL 1996)
• ¡Menudo follón! [ES] (BALBASTRE 1977)
• No tener desperdicio [ES] (MIRAVITLLES 1989)
• ¡Vaya tomate! [ES] (BALBASTRE 1977)

Explicació:

• De curiós, d'increible, d'inaudit, que és quelcom (FERRET 1968).
• Ponderar quelcom d'inaudit (PERRAMON 1979).
• Ser alguna cosa digna de presenciar (ABRIL 1996).
• Haver-hi motiu de gran entreteniment, diversió, expectació, etc. (POMARES 1997).
• Expressió que es diu d'una cosa increïble o insòlita (POMARES 1997).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Joan Miravitlles (1989): Diccionari general de barbarismes i altres incorreccions. Barcelona: Editorial Claret. Col·lecció «Pompeu Fabra», núm. 10.
• Joan Abril Español (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català. Barcelona: Edicions 62.

Ser més variable que el temps (o que el vent)

Variants i sinònims:

• V. Ahir deia blanc i avui diu negre
• Ser més variable que el temps (o que el vent) (ESPUNYES 2007)
  

Equivalents: Donde digo digo no digo digo, que digo Diego [ES] (ESPUNYES 2007).

Font: Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

Acabar-se en un no res

Variants i sinònims:

• Acabar-se en un no res (ESPUNYES 2007)
  
• Anar-se'n tot en fum (ESPUNYES 2007)
• Durar d'avui a demà (o de Nadal a Sant Esteve) (ESPUNYES 2007)
• V. Pluja d'estiu i flor de bagassa, aviat passa
  
• Ser foc d'encenalls (ESPUNYES 2007)
• Vist i no vist (ESPUNYES 2007)

Equivalents:

• Agua de borrajas [ES] (ESPUNYES 2007)
  
• Irse en humo [ES] (ESPUNYES 2007)
• Visto y no visto [ES] (ESPUNYES 2007)

Font: Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

A la babalà

Variants i sinònims:

• A la babalà (FERRET 1968) - (BALBASTRE 1977) - (PERRAMON 1979) - (DIÀFORA 1982) - (MIRAVITLLES 1989) - (VINYETS 1990) - (DLC 1993) - (ESPUNYES 2007)
• Á la bobalá (GALIANA 1767)
• A la lleugera (PERRAMON 1979) - (DIÀFORA 1982) - (ESPUNYES 2007)
• Barrim-barram (MIRAVITLLES 1989) - (ESPUNYES 2007)
• De qualsevol manera (ESPUNYES 2007)
• De sobtada (MIRAVITLLES 1989)
• V. El meló i el casament són coses d'encertament
• Per damunt (MIRAVITLLES 1989)
• Sense solta ni volta (MIRAVITLLES 1989)
• Sense trellat (MIRAVITLLES 1989)

Equivalents:

• A bulto [ES] (BALBASTRE 1977) - (ESPUNYES 2007)
• A la buena de Dios [ES] (BALBASTRE 1977)
• A la ligera [ES] (DIÀFORA 1982)
  
• A la tun tun [ES] (MIRAVITLLES 1989)
• A lo loco [ES] (ESPUNYES 2007)
• A lo que salga [ES] (ESPUNYES 2007)
• A tontas y a locas [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982) - (MIRAVITLLES 1989) (ESPUNYES 2007)
• Al (o al buen) tuntún [ES] (ESPUNYES 2007)

Explicació:

• Sense posar-hi la deguda atenció (FERRET 1968).
• Sense posar atenció al que hom fa (PERRAMON 1979).
• Sense haver-ho passat bé (PERRAMON 1979).
  
• Loc. adv. sense posar l'atenció, el seny, necessaris en allò que hom fa, irreflexivament (DLC 1993).

Nota¹: Aquesta expressió ja surt documentada a (GALIANA 1767), a la Rondalla de rondalles: "Y ara que parlim de escopetes, no es rahó que vostés vixquen á la bobalá, y ques queden dejuns com á bitsòcs".

Nota²: Amb aquesta expressió trobem també un palíndrom: a la bala, a la babalà alaba-la, proposta de Jesús Lladó al seu lloc web Ailifilia.

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Joan Miravitlles (1989): Diccionari general de barbarismes i altres incorreccions. Barcelona: Editorial Claret. Col·lecció «Pompeu Fabra», núm. 10.
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

Tretze són tretze

Variants i sinònims: Tretze són tretze (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Erre que erre [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Tret de Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Altre gall li cantaria

Variants i sinònims:

• Altra cosa seria (Zèfir)
• Canviaria del tot la situació (Zèfir)
• Ens lluiria més el pèl (Manel Aljama, en comentari)
• Estaríem ben frescos (Zèfir)
• Llavors rai (Zèfir)
• Més bé aniríem! (Zèfir)
• Que en seria de diferent! (Zèfir)
• Seria tota una altra cosa (Zèfir)
• Serien figues d'un altre paner (Zèfir)
• Tant de bo ho tinguéssim nosaltres! (Zèfir)
• Un altre gall ens cantaria (Zèfir)

Equivalents: Otro gallo nos cantaría [ES] (Zèfir). 

Explicació: S'usa per explicitar la convicció que en determinada circumstància, que no s'ha produït a hores d'ara, les conseqüències canviarien d'allò més. 

Nota: A les Etimologies paremiològiques hi trobareu l'explicació de l'origen d'aquesta expressió.

Comentaris: El quart volum de "Paremiologia catalana comparada" de Sebastià Farnés (publicat per Columna) recull la frase altre gall li cantaria (G 36, p. 646)."Llegendari es refereix, penso que equivocadament, al gall de la passió, que canta per tres vegades, advertint així a Sant Pere de sa caiguda en defalt envers Jesús, son Mestre. A 1894 C.L., 2 de setembre (Blanes), trobem: "Be se pot assegurar que nostre poble té ulls y no hi veu; que si hi vegés altre gall nos cantaria." 

Font: Zèfir (desembre 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.

Això rai

Variants i sinònims:

• Això rai (espunyes 2007)
• Això no és res (ESPUNYES 2007)

Equivalents: Esto es lo de menos [ES] (ESPUNYES 2007).

Font: Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».