- ... i altres galindaines
- ... i avall que fa baixada
- ... i cop de tornar-hi
- ... i els dies que durarà
- ... i tota la pesca
- ... i tots altres
- ... ni quins romanços!
- A aferra-pilla
- A balquena
- A banda i banda
- A bastament
- A batzegades
- A bell comptant
- A boca de fosc
- A boca plena
- A bodes (o a festa, o a festa major) em convides!
- A bombo i platerets
- A borbollons
- A brida abatuda
- A ca l'afartapobres
- A cada moment
- A camp ras
- A can Garlanda
- A capgirells
- A carrera feta
- A carrera llarga
- A cau d'orella
- A ciència certa
- A cobert
- A collibè
- A compte
- A compte i risc
- A coneguda d'algú
- A contraclaror
- A contracor
- A contrafur
- A contrapèl
- A cop calent
- A cops
- A cops de mall
- A cor què vols, cor què desitges
- A corrua feta
- A cos
- A creu i a recreu
- A crits
- A curt termini
- A dalt
- A dentegades
- A desgrat de
- A deshora
- A destra i sinistra
- A dretcient
- A empentes i rodolons
- A encesa de llums
- A enredar a un altre
- A ensopegades
- A entrada de fosc
- A estones
- A fer punyetes!
- A fi de bé
- A flor d'aigua
- A flor de
- A flor de pell
- A frec de
- A furt
- A galet
- A galop tirat
- A garrotada seca
- A grans trets
- A grapades
- A hora baixa
- A hora foscant
- A hores d'ara
- A hores petites
- A l'abric
- A l'acte
- A l'aguait
- A l'aire lliure
- A l'antiga
- A l'encalç
- A l'engròs
- A l'entorn
- A l'entrant
- A l'esgarriada
- A l'esqueixada
- A l'igual de
- A l'instant
- A la babalà
- A la bestreta
- A la biorxa
- A la clara
- A la correguda
- A la cua
- A la darreria
- A la descarada
- A la falç
- A la folla
- A la funerala
- A la garjola
- A la gatzoneta
- A la geneta
- A la insabuda
- A la inversa
- A la llarga
- A la marinesca
- A la matinada
- A la menuda
- A la millor
- A la nostrada
- A la par
- A la percaça
- A la posta
- A la quieta
- A la regalada
- A la saga
- A la sortida del sol
- A la tarda
- A la valenta
- A la vegada
- A la ventura
- A la vora
- A la vora de
- A la vora del foc
- A la xirinxina
- A les bones
- A les envistes
- A les espatlles
- A les meves costelles
- A les tantes
- A llarg tret
- A mà dreta
- A mà esquerra
- A mal borràs
- A mans besades
- A mans salves
- A manta
- A mata-degolla
- A menys que
- A meravella
- A mesura que
- A més
- A més córrer
- A mida
- A mig matí
- A mig pal
- A mitges
- A mitjan
- A mossegades
- A nivell de
- A orelles
- A pagès
- A pams
- A parells i senars
- A part
- A part això
- A pèl
- A penes
- A pes de braços
- A pesar de
- A pesar que
- A petita escala
- A poc a poc i bona lletra
- A preu fet
- A sol i serena
- A toc de campana (o de corneta, o d'esquella)
- A tort i a dret
- A tot vent
- A truca de
- A ull
- A ulls clucs
- Abans de no gaire
- Abocar-les pel broc gros
- Acabar-se en un no res
- Afartar-se com un lladre
- Agafar (o prendre) pel costat que punxa (o que crema)
- Aguantar l'espelma
- Això rai
- Al capdavall
- Al comptat
- Al lliure albir
- Ali i volta'l
- Altre gall li cantaria
- Amagar l'ou
- Anar de vint-i-un botó
- Anar fet un carnestoltes
- Anar per llana i tornar tos
- Atrapar amb les mans a la pastera
- Bona nit i tapa't
- Cama ací, cama allà
- Com anell al dit
- Com ara plouen figues
- Costar Poblet i Santes Creus
- De bocaterrosa
- De calent en calent
- De genolls
- De quan en ça?
- De quatre grapes
- De tres i no res
- De viu en viu
- Descobrir la sopa d'all
- Deixar-lo amb el morro untat
- Dir unes vegades santa i altres salve
- Donar un aglà per fer cagar un roure
- Endavant les atxes
- Entre bolquerets
- Entre Tots Sants i Manresa
- Fer caritat al diable
- Fer com els ases d'Artà, que en veure es bast ja suen
- Fer el passarell
- Fer el petarrell
- Fer-se'n deu pedretes
- Fes-te fotre!
- Haver-hi més dies que llangonisses
- Haver-n'hi per llogar-hi cadires
- La cançó de l'enfadós
- Lligar els gossos amb llonganisses
- Mosca hi ha en l'arròs!
- Nedar entre dues aigües
- No saber ni la a
- Només faltaria!
- Parlar foradat
- Passar ànsia
- Per la tremenda
- Ploure a bots i barrals
- Prendre la a per la be
- Puja aquí dalt!
- Quan les cabres tindran llana
- Quatre i el cabo
- Què n'és es cul de ses témpores?
- Quin cap per portar una casa!
- Saber de quin mal s'ha de morir
- Semblar el mercat de Calaf
- Sense pensar-s'hi gaire
- Ser l'ase dels cops
- Ser més variable que el temps (o que el vent)
- Tenir més caps que barrets
- Tenir més fam que un mestre d'escola
- Tenir-ne una al pap i una altra al sac
- Tocar ferro
- Tirar-les sense engaltar
- Treure-s'ho del cap i posar-s'ho als peus
- Tretze són tretze
- Una al mall i una altra a l'enclusa
- Una cosa va per l'altra
- Una de freda i una de calenta
- Vés on canta la sardina!
- Voler pujar al cel a despit dels sants
divendres, 18 d’abril de 2008
Índex alfabètic de les entrades en català
Si no trobes el refrany que cerques amb el cercador o amb l'índex de paraules clau, és possible que el puguis trobar en aquest índex alfabètic:
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
Hola, sóc en Abel. Estava escrivint un mail a un amic poeta de madrid, Lucas Elkoalapuesto -al que li estic traduïnt un poema al català- i, parlant de la nostra llengua, de sobte m'he preguntat com traduïr "fes-me'n cinc cèntims".
Llavors he arribat a http://www.questionem.com/node/view/1346, on parlàveu del projecte de traducció al castellà de frases fetes catalanes, al setembre del 2007; i finalment, seguint el rastre, he arribat fins aquí.
No sé si em podràs ajudar, Víctor; però vull agraïr-te igualment la teva tasca. M'ho he passat i m'ho seguiré passant pipa. És un plaer trobar pàgines com la teva, amb un cor poètic tan carregat de raons.
Arreveure.
http://www.myspace.com/ahorayanogrupodeaccionpoetica
Abel, no hi ha una expressió equivalent castellana pel nostrer "fer cinc cèntims". Aquests "cinc cèntims" vol dir 'breument, somerament, fer una aproximació a un tema determinat'.
Per tant, hauries de fer servir una expressió que vulgui dir "explicar someramente" o "explicar brevemente".
Ja et miraré amb més calma si en algun lloc trobo documentada alguna altra equivalència.
Hola Víctor,
Primer de tot, felicitar-te i agrair-te la tasca que fas amb els diversos projectes que emprens. Són molt útils!
Voldria saber quina és l'equivalència en català de la frase feta "no dar puntada sin hilo". Em podries ajudar? Moltes gràcies!
Toni,
La interpreto en el sentit que algú fa les coses en benefici propi
No crec que hi hagi un equivalent idèntic en català, ni amb la mateixa imatge metafòrica.
Algunes frases fetes catalanes amb un sentit anàlog (o transversal) podrien ser:
- Portar l'aigua al seu molí
- A on va Miquel? A on hi ha mel
- Nedar i guardar la roba
Moltes gràcies Víctor,
Jo sempre havia pensat, també, que es referia a algú que feia o deia alguna cosa amb una segona intenció determinada. En aquest sentit "Portar l'aigua al seu molí" seria adient.
Ara, sembla que la frase no té aquest sentit que li donem. Al Facebook de La Vanguardia en Català l'interpreten com algú que mira de no cometre cap error en allò que fa. I ho tradueixien dient "assegurar-ne el tret" per referir-se a "no dar puntada sin hilo". No sé...
Jo ho entenc com, "No perdre temps en bajanades". Que al darrere de cada cosa que fa o diu, sempre hi ha una intenció.
He trobat aquesta referència que apunta el sentit que ja comentàvem:
http://www.1de3.es/2011/11/15/no-dar-puntada-sin-hilo/
I el Diccionario de la Real Academia Española de la Lengua també va en aquest sentit:
http://dle.rae.es/?id=UfJLVjc
«no dar alguien puntada sin hilo, o sin nudo
1. locs. verbs. coloqs. Obrar siempre con intención, de una manera calculada, en busca del propio beneficio o provecho.»
Exacte Víctor. Aquest és el significat. I les opcions que donaves al Toni recullen bastant la idea del seu significat. Llàstima que no hi hagi una frase més directa en català. Quelcom que ajuntés la idea de "no moure ni un dit" amb la de "traure profit".
Aprofito per felicitar-te per la creació d'aquesta pàgina que en més d'una ocasió m'ha solucionat el problema de traduir al català alguna de les frases fetes, que per la meva educació acadèmica en castellà, desconec com serien en català, mantenint el màxim del seu significat.
Per tant, molt agraït per la teva feina.
Publica un comentari