Sense pensar-s'hi gaire

Variants i equivalents:

• A boca de carro (Sant Miquel de Cladells, al terme de Santa Coloma de Farners, a les Guilleries)
• Com aquell qui res  (DCC 1993)
• Sense pensar-s'hi gaire (DCC 1993)
• Sense pensar-s'ho dues vegades (DCC 1993)

Equivalents: Ni corto ni perezoso [ES] (DCC 1993)

Font: A través de les fitxes de l'Optimot. Diccionari català-castellà castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (1993)

A petita escala

Variants i sinònims: A petita escala (BALBASTRE 1977).

Equivalents: En escala reducida [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

A pesar que

Variants i sinònims:

• *A pesar de que (cast.) (MIRAVITLLES 1989)
  
• A pesar que (BALBASTRE 1977) - (MIRAVITLLES 1989)
• Amb que (MIRAVITLLES 1989)
• Malgrat que (MIRAVITLLES 1989)

Equivalents:

• A pesar de que [ES] (BALBASTRE 1977) - (MIRAVITLLES 1989)
• Con que [ES] (BALBASTRE 1977) - (MIRAVITLLES 1989)

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Joan Miravitlles (1989): Diccionari general de barbarismes i altres incorreccions. Barcelona: Editorial Claret. Col·lecció «Pompeu Fabra», núm. 10.

A pesar de

Variants i sinònims:

• A pesar de (MIRAVITLLES 1989)
  
• Així i tot (MIRAVITLLES 1989)
• Això no obstant (MIRAVITLLES 1989)
• Amb tot (MIRAVITLLES 1989)
• Malgrat (MIRAVITLLES 1989)
• Malgrat tot (MIRAVITLLES 1989)
• Nogensmenys (MIRAVITLLES 1989)
• Tanmateix (MIRAVITLLES 1989)
• Tot i (MIRAVITLLES 1989)
• No obstant això (MIRAVITLLES 1989)

Equivalents: A pesar de [ES] (MIRAVITLLES 1989)

Font: Joan Miravitlles (1989): Diccionari general de barbarismes i altres incorreccions. Barcelona: Editorial Claret. Col·lecció «Pompeu Fabra», núm. 10.

A pes de braços

Variants i sinònims:

• V. A coll
• A pes de braç (MORET 1995)
  
• A pes de braços (BALBASTRE 1977) - (MIRAVITLLES 1989)
  
• A pols

Equivalents:

• En brazos [ES] (BALBASTRE 1977)
• En volandas [ES] (BALBASTRE 1977)

Explicació: Amb la força dels braços.

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

A penes

Variants i sinònims:

• A penes (FERRET 1968) - (JANÉ 1973) - (PERRAMON 1979) - (DIÀFORA 1982) - (MIRAVITLLES 1989)
  
• V. A empentes i rodolons
• Gairebé no (MIRAVITLLES 1989)
  

Equivalents: Apenas [ES] (DIÀFORA 1982) - (MIRAVITLLES 1989).

Explicació: gairebé no; tot seguit que... (PERRAMON 1979).

Font:

• Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora (1982). Barcelona: Ed. Diàfora.
• Joan Miravitlles (1989): Diccionari general de barbarismes i altres incorreccions. Barcelona: Editorial Claret. Col·lecció «Pompeu Fabra», núm. 10.

A part això

Variants i sinònims:

• A part això (MIRAVITLLES 1989)
• Això a part (MIRAVITLLES 1989)

Equivalents: A parte de esto [ES] (MIRAVITLLES 1989).

Nota: La forma *A part d'això és un castellanisme (MIRAVITLLES 1989).

Font: Joan Miravitlles (1989): Diccionari general de barbarismes i altres incorreccions. Barcelona: Editorial Claret. Col·lecció «Pompeu Fabra», núm. 10.

A part

Variants i sinònims: A part (BALBASTRE 1977) - (PERRAMON 1979) - (DIÀFORA 1982) - (MIRAVITLLES 1989)

Equivalents: Aparte [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982) - (MIRAVITLLES 1989).

Explicació: Separadament (PERRAMON 1979)

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora (1982). Barcelona: Ed. Diàfora.
• Joan Miravitlles (1989): Diccionari general de barbarismes i altres incorreccions. Barcelona: Editorial Claret. Col·lecció «Pompeu Fabra», núm. 10.

A parells i senars

Variants i sinònims: A parells i senars (BALBASTRE 1977).

Equivalents: A pares y nones [ES] (BALBASTRE 1977)

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

A pams

Variants i sinònims: A pams (BALBASTRE 1977) - (PERRAMON 1979)

Equivalents:

• Asegurándose [ES] (BALBASTRE 1977)
• Cuidadosamente [ES] (BALBASTRE 1977)
• Examinando bien [ES] (BALBASTRE 1977)

Explicació: Examinant-ho bé (PERRAMON 1979)

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Costar Poblet i Santes Creus

Variants i sinònims:

• Caldre Poblet i Santes Creus (FARNÉS 1913)
• Costar Poblet i Santes Creus (FARNÉS 1913) - (AMADES 1951)
• Necessitar Poblet i Santes Creus (BALBASTRE 1977)
• Remoure Poblet i Santes Creus (VICIOSO 1997)
  

Equivalents:

• Asini mandibula [LL] (FARNÉS 1913)
• Charibdis est barathrum, et etiam Batillum devoveret, bovem in faucibus portas [LL] (FARNÉS 1913)
• Costar Dios y ayuda [ES] (BALBASTRE 1977)
  
• El oro y el moro [ES] (FARNÉS 1913)
• Il faut avoir la croix et la bannière pour l'avoir [FR] (FARNÉS 1913)
• I lfaut avoir la croix et l'eau bénite pour l'avoir [FR] (FARNÉS 1913)
• Il faut la croix et la bannière [FR] (FARNÉS 1913)
• Mangeria'l beu d'set cese [OC] (FARNÉS 1913)
• N'ha pas Momas e Larreule [OC] (FARNÉS 1913)
• Prometer el oro y el moro [ES] (FARNÉS 1913)
• Quand ils auraient les biens de Grolée et de Gadagne il les mangeraient [FR] (FARNÉS 1913)
• Que's minyaré lous bees de Mons de Gassiou [OC] (FARNÉS 1913)
• Ser menester la cruz y los ciriales [ES] (FARNÉS 1913)

Explicació: Es diu per ponderar un gran esforç per aconseguir algun intent. Vergara (1923) la comenta d'aquesta manera: «Se emplea para indicar que una cosa o acto cualquiera costó mucho el conseguirlo, mas bien que dinero, dificultades y tiempo, recordando a los dos famosos monasterios catalanes que cita esta frase» (FARNÉS 1913).

Origen: Trobareu l'explicació etimològica de la citació a les Etimologies paremiològiques, s.v. Remoure Poblet i Santes Creus.

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Sebastià Farnés (1992): Paremiologia catalana comparada. Barcelona: Ed. Columna. 7 volums.

A pagès

Variants i sinònims: A pagès (DIÀFORA 1982) - (FORGAS 1992) - (DLC 1993).

Equivalents: En el campo [ES] (DIÀFORA 1992).

Mira també:

• A pagès endarrerit (o aconseguit), cap anyada (no) li és bona (DCVB 1930) - (AMADES 1951) - (FERRET 1968) - (BALBASTRE 1977) - (PERRAMON 1979) - (MARTÍ I ADELL 1987) - (CONCA 1993) - (PUJOL 1999)
• A pagès endarrerit, sou no li val malla (AMADES 1951)
• A pagès endeutat bon (o tot) any li és fallat (AMADES 1951) - (FORGAS 1992) - (PONS LLUCH 1993)
• A pagès i ase, no li ensenyis ta casa (AMADES 1951)
• A pagès qui primer hi és, a ciutat, urbanitzat (FORGAS 1992)

Font: Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.

A orelles

Variants i sinònims: A orelles (MIRAVITLLES 1989).

Equivalents: A oídas [ES] (MIRAVITLLES 1989).

Font: Joan Miravitlles (1989): Diccionari general de barbarismes i altres incorreccions. Barcelona: Editorial Claret. Col·lecció «Pompeu Fabra», núm. 10.

A nivell de

Variants i sinònims: A nivell de (BALBASTRE 1977).

Equivalents: A la altura de [ES] (BALBASTRE 1977).

Nota: A nivell de alguns repertoris ho marquen com a castellanisme, quan és equivalent a Amb. En lloc de dir *"Ho va comentar «a nivell de col·legues i col·laboradors»", hem de dir "Ho va comentar amb col·legues i col·laboradors".

Balbastre (1977) també dóna l'equivalència següent: A nivell de les circumstàncies, per A la altura de las circunstancias.

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

A mossegades

Variants i sinònims: A mossegades (BALBASTRE 1977).

Equivalents: A dentelladas [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

A mitges

Variants i sinònims: A mitges (BALBASTRE 1977) - (PERRAMON 1979) - (DIÀFORA 1982).

Equivalents: A medias [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982).

Explicació:

• Repartir-se les coses entre dues persones.
• Tant a l'un com a l'altre (PERRAMON 1982).

Nota: Hi ha el refrany A mitges no omplen sitges (FORGAS 1992). La sitja era el graner tradicional format per uns dipòsits cilíndrics excavats en la terra.

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.

Semblar el mercat de Calaf

Variants i sinònims:

• Semblar el mercat de Calaf (AMADES 1951) - (AMADES 1951a) - (VINYETS 1990) - (GARCIA SALINES 1994)
• Semblar un mercat de Calaf (BOSCH 1928)
  
• Ser (o semblar) el mercat de Calaf (POMARES 1997)
  
• Ser el mercat de Calaf

Equivalents: Parecer el campo de Agramante [ES] (BALBASTRE 1977)

Explicació:

• Segons la llegenda, un dia d'hivern cru i de boira gebradora, anaven quedant les paraules eixides de boca dels contractants gelades i sostingudes en l'aire, fins que un raig de sol les desgelà iquan van caure es van sentir una gran confusió de veus (BOSCH 1928).
• Per a pintar el desordre, la desorganització, el desacord. La ciutat de Calaf està situada en un planell excessivament fred. Durant un dels seus mercats es van gelar les paraules pel fred. Quan es van descongelar totes de cop el brogit i guirigall que es va formar fou immens i ningú no entenia res (AMADES 1951a).
• Ésser un lloc on dominen la desorganització i el desacord (GARCIA SALINES 1994).
• Confusió de molts que parlen alhora (POMARES 1997)
• Lloc molt desendreçat o en què hi ha molt de soroll o de confusió (POMARES 1997).

Etimologia: V. l'article Semblar el mercat de Calaf, a les etimologies paremiològiques.

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Lligar els gossos amb llonganisses

Variants i sinònims:

• Estacar els gossos amb llonganisses
• Fermar els gossos amb llonganisses (FERRET 1968) - (BUSQUETS 1987)
• Fermar gossos amb llonganisses (DIÀFORA 1982)
• Lligar els gossos amb llonganisses (PERRAMON 1979) - (MARTÍ I ADELL 1987) - (GARCIA SALINES 1994) - (ABRIL 1996) - (RODAMOTS 2006)
  
• Nugar els gossos amb llonganisses (MARTÍ I ADELL 1987)

Equivalents: Atar los perros con longanizas (DIÀFORA 1982) - (ABRIL 1996).

Explicació:

• Nedar en l'abundor (FERRET 1968).
• Anar a algú les coses més que bé (PERRAMON 1979).
• No mirar prim en les despeses, anar en gran (GARCIA SALINES 1994).
• Granejar (ABRIL 1996).
• Gaudir de gran abundància i benestar (RodaMots 2006).

Font:

• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Joan Abril Español (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català. Barcelona: Edicions 62.

Només faltaria!

Variants i sinònims:

• I què més! (PLA NUALART 2009)
• Ja n'hi ha prou! (PLA NUALART 2009)
• Només faltaria! (PLA NUALART 2009)
• Només faltava aquesta! (PLA NUALART 2009)
• Potser que paris! (PLA NUALART 2009)
• Sí, home! (PLA NUALART 2009)

Equivalents:

• Enough is enough! [EN] (PLA NUALART 2009)
• Hasta aquí podíamos llegar [ES] (PLA NUALART 2009)
• Il ne manquerait plus que ça/cela [FR]
• J'en ai marre! [FR] (PLA NUALART 2009)

Explicació: Com bé diu l'autor és un gir lexicalitzat que no es pot traduir fil per randa, segons el sentit literal:

Aquest és el problema: saber fins on podem calcar del castellà sense desnaturalitzar la llengua. Hasta aquí podíamos llegar! és un gir totalment lexicalitzat, és a dir, el que diu no es desprèn del sentit literal, està codificat. En anglès seria Enough is enough!, no pas We could go so far!; en francès J'en ai marre!, no pas Nous pouvons aller jusque-là! I en català Sí, home!, I què més!, Només faltaria!, Només faltava aquesta!, Potser que paris!, Ja n'hi ha prou!, no pas Fins aquí podíem arribar! Si no fos perquè l'hem sentit tant en castellà, ni entendríem què vol dir. I, malgrat tot, quan el gir se'ns fica a dins, cap equivalència ens acaba de fer el pes, part del que diu sempre es perd pel camí. Com més gran és la pèrdua, més difícil es fa renunciar-hi. És un dilema que cadascú ha d'afrontar. Jo només puc arribar fins aquí.

Font: Albert Pla Nualart (2009): L'article «Fins aquí podíem arribar», de la columna "Català a la terrasseta", de l'Avui paper del dia 12 d'agost de 2009.

Quan les cabres tindran llana

Variants i sinònims: Quan les cabres tindran llana (SAURA 1884).

Equivalents: Cuando la rana tenga (o crie) pelos [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Quant las cabras tindran llana (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Què n'és es cul de ses témpores?

Variants i sinònims: Què n'és es cul de ses témpores? (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: ¿Qué va del culo a las (cuatro) témporas? [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Es diu replicant a un qui vol relacionar coses que no tenen res a veure una amb l'altre (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Quin cap per portar una casa!

Variants i sinònims: Quin cap per portar una casa! (PÀMIES 1997a).

Equivalents:

• Que cabeça para reger Veneza [PT] (PÀMIES 1997a)
• Que cabeza para gobernar Venecia [ES] (PÀMIES 1997a)

Explicació: Es diu, en sentit irònic, de qui està donant proves de falta de seny (PÀMIES 1997a).

Localització: Es diu a Barcelona (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Tirar-les sense engaltar

Variants i sinònims:

• Enfilar-les pel descosit (SAURA 1884)
• Tirar-les sense engaltar (SAURA 1884)

Equivalents: Apearse por las orejas [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Tirarlas séns engaltar | Enfilarlas pel descusit (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Treure-s'ho del cap i posar-s'ho als peus

Variants i sinònims: Treure-s'ho del cap i posar-s'ho als peus (PÀMIES 1997a).

Equivalents: Esa, don Vasco, rapáosla del casco [ES] (PÀMIES 1997a).

Localització: Es diu a Barcelona i a Sant Feliu de Codines (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Una cosa va per l'altra

Variants i sinònims: Una cosa va per l'altra (BALBASTRE 1977).

Equivalents: ¡Váyase lo uno por lo otro! [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.