índex - bibliografia

dissabte, 15 d’agost del 2009

Semblar el mercat de Calaf

Variants i sinònims:
  • Semblar el mercat de Calaf (AMADES 1951) - (AMADES 1951a) - (VINYETS 1990) - (GARCIA SALINES 1994)
  • Semblar un mercat de Calaf (BOSCH 1928)
  • Ser (o semblar) el mercat de Calaf (POMARES 1997)
  • Ser el mercat de Calaf
Equivalents: Parecer el campo de Agramante [ES] (BALBASTRE 1977)

Explicació:
  • Segons la llegenda, un dia d'hivern cru i de boira gebradora, anaven quedant les paraules eixides de boca dels contractants gelades i sostingudes en l'aire, fins que un raig de sol les desgelà iquan van caure es van sentir una gran confusió de veus (BOSCH 1928).
  • Per a pintar el desordre, la desorganització, el desacord. La ciutat de Calaf està situada en un planell excessivament fred. Durant un dels seus mercats es van gelar les paraules pel fred. Quan es van descongelar totes de cop el brogit i guirigall que es va formar fou immens i ningú no entenia res (AMADES 1951a).
  • Ésser un lloc on dominen la desorganització i el desacord (GARCIA SALINES 1994).
  • Confusió de molts que parlen alhora (POMARES 1997)
  • Lloc molt desendreçat o en què hi ha molt de soroll o de confusió (POMARES 1997).
Etimologia: V. l'article Semblar el mercat de Calaf, a les etimologies paremiològiques.

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

divendres, 14 d’agost del 2009

Lligar els gossos amb llonganisses

Variants i sinònims:
  • Estacar els gossos amb llonganisses
  • Fermar els gossos amb llonganisses (FERRET 1968) - (BUSQUETS 1987)
  • Fermar gossos amb llonganisses (DIÀFORA 1982)
  • Lligar els gossos amb llonganisses (PERRAMON 1979) - (MARTÍ I ADELL 1987) - (GARCIA SALINES 1994) - (ABRIL 1996) - (RODAMOTS 2006)
  • Nugar els gossos amb llonganisses (MARTÍ I ADELL 1987)
Equivalents: Atar los perros con longanizas (DIÀFORA 1982) - (ABRIL 1996).

Explicació:
  • Nedar en l'abundor (FERRET 1968).
  • Anar a algú les coses més que bé (PERRAMON 1979).
  • No mirar prim en les despeses, anar en gran (GARCIA SALINES 1994).
  • Granejar (ABRIL 1996).
  • Gaudir de gran abundància i benestar (RodaMots 2006).
Font:
  • Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
  • Joan Abril Español (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català. Barcelona: Edicions 62.

dijous, 13 d’agost del 2009

Només faltaria!

Variants i sinònims:
  • I què més! (PLA NUALART 2009)
  • Ja n'hi ha prou! (PLA NUALART 2009)
  • Només faltaria! (PLA NUALART 2009)
  • Només faltava aquesta! (PLA NUALART 2009)
  • Potser que paris! (PLA NUALART 2009)
  • Sí, home! (PLA NUALART 2009)
Equivalents:
  • Enough is enough! [EN] (PLA NUALART 2009)
  • Hasta aquí podíamos llegar [ES] (PLA NUALART 2009)
  • Il ne manquerait plus que ça/cela [FR]
  • J'en ai marre! [FR] (PLA NUALART 2009)
Explicació: Com bé diu l'autor és un gir lexicalitzat que no es pot traduir fil per randa, segons el sentit literal:
Aquest és el problema: saber fins on podem calcar del castellà sense desnaturalitzar la llengua. Hasta aquí podíamos llegar! és un gir totalment lexicalitzat, és a dir, el que diu no es desprèn del sentit literal, està codificat. En anglès seria Enough is enough!, no pas We could go so far!; en francès J'en ai marre!, no pas Nous pouvons aller jusque-là! I en català Sí, home!, I què més!, Només faltaria!, Només faltava aquesta!, Potser que paris!, Ja n'hi ha prou!, no pas Fins aquí podíem arribar! Si no fos perquè l'hem sentit tant en castellà, ni entendríem què vol dir. I, malgrat tot, quan el gir se'ns fica a dins, cap equivalència ens acaba de fer el pes, part del que diu sempre es perd pel camí. Com més gran és la pèrdua, més difícil es fa renunciar-hi. És un dilema que cadascú ha d'afrontar. Jo només puc arribar fins aquí.
Font: Albert Pla Nualart (2009): L'article «Fins aquí podíem arribar», de la columna "Català a la terrasseta", de l'Avui paper del dia 12 d'agost de 2009.

dimarts, 11 d’agost del 2009

Quan les cabres tindran llana

Variants i sinònims: Quan les cabres tindran llana (SAURA 1884).

Equivalents: Cuando la rana tenga (o crie) pelos [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Quant las cabras tindran llana (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Què n'és es cul de ses témpores?

Variants i sinònims: Què n'és es cul de ses témpores? (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: ¿Qué va del culo a las (cuatro) témporas? [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Es diu replicant a un qui vol relacionar coses que no tenen res a veure una amb l'altre (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Quin cap per portar una casa!

Variants i sinònims: Quin cap per portar una casa! (PÀMIES 1997a).

Equivalents:
  • Que cabeça para reger Veneza [PT] (PÀMIES 1997a)
  • Que cabeza para gobernar Venecia [ES] (PÀMIES 1997a)
Explicació: Es diu, en sentit irònic, de qui està donant proves de falta de seny (PÀMIES 1997a).

Localització: Es diu a Barcelona (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Tirar-les sense engaltar

Variants i sinònims:
  • Enfilar-les pel descosit (SAURA 1884)
  • Tirar-les sense engaltar (SAURA 1884)
Equivalents: Apearse por las orejas [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Tirarlas séns engaltar | Enfilarlas pel descusit (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Treure-s'ho del cap i posar-s'ho als peus

Variants i sinònims: Treure-s'ho del cap i posar-s'ho als peus (PÀMIES 1997a).

Equivalents: Esa, don Vasco, rapáosla del casco [ES] (PÀMIES 1997a).

Localització: Es diu a Barcelona i a Sant Feliu de Codines (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Una cosa va per l'altra

Variants i sinònims: Una cosa va per l'altra (BALBASTRE 1977).

Equivalents: ¡Váyase lo uno por lo otro! [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Una de freda i una de calenta

Variants i sinònims: Una de freda i una de calenta (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Una de cal y otra de arena [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Vés on canta la sardina!

Variants i sinònims:

  • Vés allà on brama la tonyina! (val.)
  • Vés on canta la sardina! (BALBASTRE 1977)
  • Vés on Cristo perdé el gorro! (val.)
Equivalents: ¡Vete a freír espárragos! [ES] (BALBASTRE 1977).

Nota: Hi recupero el comentari de Salva i la meva resposta, perdudes en la migració del refranyer cap aquí:
Salva ha dit...

Variants valencianes serien: anar "allà on brama la tonyina" o "on Cristo perdé el gorro". Aquesta última a mi m'agrada molt. Felicitats pel Blog!

vpamies ha dit...

Gràcies, Salva.

Afegeixo aquestes informacions que em facilites.

És un altre dels avantatges del format blog: permet que els usuaris hi afegeixin comentaris directament.

Font:
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Les variants valencianes han estat facilitades per Salva.

divendres, 7 d’agost del 2009

Fer el petarrell

Variants i sinònims:
  • Fer el bot (DLC 1993)
  • Fer el petarrell (DLC 1993)
Equivalents: Hacer pucheros (DLC 1993).

Font:
  • Diccionari català-castellà castellà-català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993. 3a. edició.
  • Vist al blog Català afinat.